EL CALAIX DELS CONTES: Caputxeta vermella

La "Caputxeta vermella" es un conte dels Germans Grimm, i té moltes traduccions i adaptacions....

Aqui us en deixem unes quantes..

La CAPUTXETA VERMELLA

Autor: Carlos Perrault
http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Perrault

CAPERUCITA ROJA
Autor: Roald Dahl
http://www.roalddahl.com/

Estando una mañana haciendo el bobo le entró un hambre espantosa al Señor Lobo,
así que, para echarse algo a la muela,se fue corriendo a casa de la Abuela.
"¿Puedo pasar, Señora?", preguntó.
La pobre anciana, al verlo, se asustó
pensando "¡Este me come de un bocado!".
Y, claro, no se había equivocado,
se convirtió la Abuela en alimento
en menos tiempo del que aquí te cuento.
Lo malo es que era flaca y tan huesuda
que al Lobo no le fue de gran ayuda:
"Sigo teniendo un hambre aterradora"
¡Tendré que merendarme otra señora!"
Y, al no encontrar ninguna en la nevera,
gruñó con impaciencia aquella fiera:
"¡Esperaré sentado hasta que vuelva
Caperucita Roja de la Selva!"
-Que así llamaba al bosque la alimaña,
creyéndose en Brasil y no en España-.
Y porque no se viera su fiereza,
se disfrazó de abuela con presteza,
se dio laca en las uñas y en el pelo,
se puso la gran falda gris de vuelo,
zapatos, sombrerito, una chaqueta
y se sentó en espera de la nieta.
Llegó por fin Caperu a mediodía
y dijo: "¿Cómo estás abuela mía?
Por cierto,¡me impresionan tus orejas!"
"Para mejor oírte, que las viejas
somos un poco sordas". "¡Abuelita,
qué ojos tan grandes tienes!".
"Claro, hijita,
son las lentillas nuevas que me ha puesto,
para que pueda verte, Don Ernesto
el oculista", dijo el animal
mirando con gesto angelical
mientras se le ocurría que la chica
iba a saberle mil veces más rica
que el rancho precedente. De repente

CAPUTXETA VERMELLA:

Autor: J. Gadner http://www.lecturalia.com/autor/10465/james-finn-garner

Hi havia una vegada una noia de curta edat que es deia Caputxeta Vermella i vivia amb la seva mare al bosc.

Un dia la mare li demana a la noia que portés a la seva àvia una cistella amb fruita fresca i aigua mineral, no li demanà perquè fos una feina pròpia de les dones, sinó perquè representava un acte generós que contribueix a fiançar la sensació de comunitat. A més, l’àvia no estava malalta.

La Caputxeta Vermella va marxar cap a casa de l’àvia i pel camí es trobà un llop. Aquest li va preguntar a la Caputxeta Vermella que és el que portava a la cistella i aquesta li va explicar. Llavors el llop li va dir a la Caputxeta Vermella que el bosc era un lloc perillós i que ho hauria de saber, aquest avís la Caputxeta Vermella el va trobar sexista i li ho va dir al llop. Després de dir-li va continuar el seu camí. El llop va decidir anar, també, cap a casa de l’àvia de la Caputxeta Vermella, però ell i va anar per un altre camí més curt.

En arribar a casa de l’àvia el llop entrà en ella bruscament i se la va menjar. Tot seguit, es va posar el seu camisó i es va agitar al llit.

En arribar a casa de l’àvia la Caputxeta Vermella hi entrà sense trucar abans. Quan ja era a dins va dir-li a la falsa àvia que li havia porta unes llaminadures baixes en calories i sodi. Llavors el llop li digué que s’apropés i ella li contestar que no sabia que estes tan cega com un talp. Tot seguit, la nena li pregunta al llop com és que té els ulls i el nas tan grans i ell li contesta mentides, però quan la nena li pregunta sobre les dents ell li respon “soy feliz de ser quien soy y lo que soy” i tot seguit saltà del llit per intentar menjar-se-la.

Ella va cridar i els seus crits van ser sentits per un operari de la indústria de la fusta que passava per allí. Aquest va entrar a la casa i va intentar intervenir en la discussió i el llop i la Caputxeta Vermella van parar. Llavors la Caputxeta Vermella li preguntar que és el que ell feia allí, l’operari no va saber que respondre i la Caputxeta Vermella el va tractar de sexista i racista, ja que ella pensava que les dones poden resoldre els seus problemes soles. Al sentir el discurs de la nena l’àvia va saltar de la panxa del llop i amb la destral de l’operari li va tallar el cap a aquest. Finalment, aquests tres van decidir viure en comunitat per sempre.

“La Caputxeta vermella” de J. Gardner, Contes infantils políticament correctes.